Des del govern central, secundant els dictats de la Unió Europea, ens imposaren una nova reforma del sistema universitari pensada i promulgada d'esquena a la comunitat universitària i en benefici d’aquells qui entenen l’educació com un negoci i la tracten com una mercaderia: el Reial Decret conegut popularment com el decret 3+2. Aquesta reforma s’emmarca en l’Estratègia Europea 2020, un pla universitari que condueix a la universitat pública cap a un model universitat-empresa, camí ja iniciat amb el Pla Bolonya.
En primer lloc, aquesta reforma suposava i suposaria, de desenvolupar-se, un pas més en el procés d’elitització i mercantilització de l’educació pública, instigant a la supressió d’aquells graus i facultats que no siguen “productius” i “competitius” dins la seua lògica capitalista, comportant una supeditació directa de la nostra educació als interessos del mercat i de les grans empreses. A més, sumat al constant augment de les taxes universitàries d’aquests darrers anys, el 3+2 suposa un encariment del preu dels estudis superiors, ja que en cursar graus més generalistes es torna imprescindible estudiar un màster, el preu dels quals oscil·la entre els 3.000 i els 23.000€ en cas que siga públic, i cal recordar que només un 35% d’aquests ho són.
L’EU2020, més enllà de les conseqüències directes del 3+2 sobre els estudis superiors, provoca altres efectes cap a les universitats públiques. S’elimina, encara més, la poca democràcia interna que hi ha hagut fins ara a les universitats públiques; amb la creació de nous òrgans de govern amb una sobrerepresentació del món privat, com ja es dóna a l’UJI amb el Consell Social, que aconseguirà més poder i influència en detriment de la comunitat universitària. Pel que fa a la nostra llengua, accentua la diglòssia que pateix el català respecte l’espanyol i, sobretot, de l’anglés. El català ha deixat, pel que fa a les universitats del País Valencià, i concretament a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, uns percentatges de docència que no arriben ni a la ridícula xifra del 25%.
D'altra banda, també creiem que des del sistema educatiu s'hauria de combatre tot tipus d'agressió masclista i s'hauria d'impartir una educació allunyada del patriarcat, ja que l'educació no solament serveix per a la formació destinada a desenvolupar la capacitat intel·lectual de les persones, sinó que també té com a funció la de desenvolupar la capacitat moral i afectiva.
Perquè existisca clarament una educació no-sexista i per a l'eradicació de tot atac masclista produït als centres docents, veiem necessari que s'impartisquen tallers, cursos o fins i tot assignatures en les quals s'ensenye la igualtat de gènere com alguna cosa bàsica i necessària per a la societat patriarcal en la qual vivim.
No volem més imposicions, exigim revertir totes i cadascuna de les reformes imposades i que, d’una vegada, l’estudiantat i el conjunt de la comunitat universitària siguem les protagonistes de la construcció del sistema educatiu que volem per a la nostra societat. Per això, donem suport a la jornada de lluita estudiantil que s’ha convocat de cara el pròxim 3 de març. La mobilització és el camí per aturar i suprimir les reformes que durant anys ens han imposat i per poder avançar cap a una educació popular, de qualitat, feminista i en català!
